En
venda per no poder pagar
La
política urbanística de l’ajuntament de Llíria en època de
crisi està deixant a moltes famílies en la ruïna econòmica i en
la més pura misèria, hipotecades i arruinades. Este tipus
d’actuacions, impulsades per la Regidora d’urbanisme i alguns
dels seus deixebles, estan posant en una situació crítica a molts
ciutadans que no poden pagar i tenen que posar en venda la seua única
vivenda.
Quotes
properes als mil euros mensuals, que s’han de pagar en uns vint
mesos, fan inviable el seu abonament, deixant indefenses i asfixiades
a famílies que ja els ve justet el pagar la hipoteca de l’immoble
que fa anys van adquirir.
L’ajuntament
es nega a fer les obres per fases, amb una execució racional i
econòmicament viable. També fa pagar doblement serveis ja existents
com el telèfon, la llum o l’aigua. Extrems que compliquen molt més
la possibilitat de pagament.
Els
PAIs que promouen empreses privades amb el beneplàcit de l’equip
de govern són la ruïna urbanística que està minant el benestar
social i econòmic d’una ciutat sumida en l’atur, sense empreses,
amb 3.000 desocupats i sense una previsió de recuperació a curt i
mitjà termini.
Les
inversions improductives, la fugida de xicotetes i mitjanes empreses,
el tancament d’unes altres, la deslocalització de grans empreses
de la comarca, la saturació de sòl residencial, la manca
d’infraestructures públiques i els reiterats incompliments del PP,
són la tònica d’una ciutat totalment paralitzada, en una comarca,
en la que els alcaldes populars sols pensen en com conservar el seu
seient i no com donar una resposta global a les demandes ciutadanes.
Tenim
la comarca en venda. Però, no sols a nivell residencial, sinó també
industrial, amb polígons fantasma, com el de Carrases a Llíria, on
s’han invertit més de 50 milions d’euros. Fa tres anys que està
finalitzat, però no te ni llum, ni empreses, i encara tardarà anys
en activar-se.
El
terciari sembla ser un al·licient, però els inversors no ho tenen
tampoc clar, ja que els índex d’atur, retalls i la recessió
continuada a nivell comarcal, no són bones companyies per al seu
negoci. Concessionaris de vehicles, tallers, magatzems de llum,
aigua, productes domèstics, entre altres, no s’atreveixen a fer
inversions milionàries per tancar als pocs mesos. I els que
s’atreveixen, troben els entrebancs de les entitats financeres que
bloquegen la iniciativa al no concedir-los els préstecs necessaris
per posar en marxa l’activitat.
Amb
este panorama, encara ens troben a un ajuntament com el de Llíria,
totalment embogit i cegat per la política urbanitzadora, on al seu
equip de govern, i concretament la regidora d’urbanisme, ben poc
els importen les persones i les conseqüències d’un urbanisme
irracional i econòmicament inviable.
Mentre
a la comarca s’han aturat pràcticament tots els processos
urbanitzadors, ací tenim més de 3 milions en quotes impagades, amb
procediments d’apremi i embargaments que estan hipotecant el futur
de molts veïns i veïnes. Però no importa, tot siga per la rajola i
el PAI !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada