ARTICLE OPINIÓ Paco Garcia: L´últim que apague la llum

Semblaria una frase molt manida si no fos per la greu situació socioeconòmica que travessa el País Valencià, amb un Govern que aplica l´austericidi com a medicina de tots els seu mals, mentre el dèficit sagna dels seus balanços i l´endeutament ofega polítiques futures. El corralito xipriota evidencia que La Unió Europea, millor dit, el govern dretà de la UE, ha deixat que cadascú campara al seu aire sense control, fins que la situació s´ha fet tant insostenible que s´ha d´intervindre d´una manera irracional fent pagar als de sempre, els ciutadans.

Ací no es que estem per tirar coets. Tot el contrari. La Generalitat d´Alberto Fabra ha entrat en una espiral perillosa d´endeutament on abans de finalitzar la legislatura tindrem més deute que pressupost. On part d´este deute, uns tres mil milions d´euros, és a totes llums il·legítim i no s´hauria de pagar, ja que la ciutadania ni l´ha generat, ni ha tingut capacitat d´incidir sobre la seua consecució. Diners que s´han utilitzat per a finançar i/o equilibrar pèrdues o s´han prestat sense retorn. Enguany, 1 de cada 10 euros dels valencians anirà a cobrir deute il·legítim. Està clar que tenim mal finançament. On el valencians generem uns 23 mil milions d´ingressos en impostos directes i indirectes i l´Estat sols retorna uns 9 mil milions, que amb els 14 mil de despesa fixa anual fa un diferencial negatiu que alimenta el dèficit any rere any. Això què vol dir? Que tot i incorporar un major finançament per més població (mil milions d´euros), no cobrim el que suposa mantindre l´entramat públic autonòmic. Arrossegant un dèficit estructural que multiplicarà exponencialment els interessos financers, dedicant la major part, per no dir tots els recursos econòmics, a satisfer als bancs i no atendre les necessitats de les persones. Com ja està fent el PP valencià i el seu executiu.
Esta situació ens situa als ciutadans en una posició desfavorable i també a les persones o entitats depenents de la Generalitat, on els retalls i l´austericidi institucional al que estem sotmesos, no sols no ha començat, sinó que continuarà galopant i emportant-se per davant a més serveis públics i ofegant a tots i cadascun dels organismes i associacions que part del seu estatus econòmic estiga lligat als comptes de la Generalitat.
Veurem com es continua retallant en educació, sanitat, dependència, benestar social, com s´arbitren més acomiadaments de treballadors públics, com faran perillar els sous del personal que resta en els seus llocs de treball, com l´asfixia dels interessos i dels bancs va eliminant aquells vestigis del que un dia va ser una administració al servei de les persones.
Tenim generat un forat negre que ens engoleix i pot fer desaparèixer un model de benestar que tants anys ens ha costat construir, per què uns pocs l´hagen enfonsat en tant poc de temps. Al final, sinó ens rebel·lem, sinó ens mobilitzem i fem canvis de calat. Sols ens restarà dir allò de què, l´últim que apague la llum.

Publicat al Levante-emv el 02/04/2013