El poble francès ha parlat a través de les urnes i ha deixat dos coses
ben clares: primer que no estava d’acord a continuar sotmès a la
política “merkosy”; i molt menys a que es continuara en l’espiral de
retallades socials que la UE imposava de manera irracional i que estava
comportant una recessió de conseqüències impredictibles.
La victòria d’Hollande en França i la fragmentació que s’ha introduït en
l’arc parlament grec després dels comicis que s’han celebrat este
diumenge han trencat amb totes les tendències i han visualitzat que la
ciutadania no vol deixar.-se conduir per uns mercats i uns polítics que
ens porten a la ruïna econòmica i social.
La tan manida austeritat i control del dèficit defensades per Rajoy en
els seus “Decretazos” i les continuades bandades econòmiques dels
mercats financers, així com les mesures addicionals revestides en forma
de retalls amb les que el PP ens han regalat els darrers quatres mesos,
no han servit per a res. És més, segurament seran l’accelerant per
aguditzar més la crisi i augmentar les xifres d’atur.
L’esquerra francesa i ciutadans descontents amb l’autocràcia que
últimament estava desprenen el tàndem franco-alemany, amb la consigna de
constrenyiment de l’economia i el desmantellament de l’estat del
benestar, han fet saltar totes les llums vermelles i han personificat en
Hollande la possibilitat d’un gir front les retallades, amb l’esperança
que el nou President de França genere una nova agenda europea que, en
primer lloc pose a les persones per davant de les entitats financeres, i
en segon per generar un contrapès a les decisions alemanyes de control
desaforat dels designis dels ciutadans de la UE.
El mateix dia de les eleccions a França també comprovàrem com les
majories tecnòcrates d’un govern grec teledirigit per la UE han fet
aigua, sent castigades amb el trencament del bipartidisme, un fet que
esdevé un canvi radical en la visualització del panorama polític i
suposa un nou temps on les majories ja no suposaran més dictadures
democràtiques que apliquen en la seua gestió diària tot allò que en cap
moment varen escriure als seus programes electorals. Tal i com està
passant a l’Estat Espanyol, amb un President absent i desaparegut.
Esta clar que estos resultats han pillat amb el peu canviat a més d’un
estat que continua amb els dictats Merkel i que ara tindran que
reflexionar sobre quina va a ser la nova aposta europea amb dos
lideratges clarament divergents. Estem en un nou punt de partida on la
radicalitat política es situa en el simple manteniment de drets que
tantes dècades i lluites socials havien costat d’adquirir.
Esperem que a partir d’ara, amb el trencament del lideratge neoliberal
europeu pogam començar a veure dos models d’Europa, la dels ciutadans i
el benestar front la dels mercats financers i les retallades. On les
decisions les prengam des de les urnes i amb participació, i no des dels
despatxos de les cúpules governants condicionades i amb clara
desconnexió amb la realitat social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada