El govern no li senta bé a Rajoy, que en set mesos que porta al
capdavant de l´Executiu ha generat més descrèdit i desconfiança que tots
els seus predecessors de la democràcia actual.
És l´home del «digo
Diego»: hui pronostica una cosa i demà fa totalment la contrària. És una
virtut que fins ara no havíem trobat en cap inquilí de la Moncloa. Per
no dir de la lamentable imatge que donen la colla de ministres que el
rodegen, els quals semblen haver eixit d´un circ de bombo i platet, que
l´única cosa que saben fer és riure-li les gràcies, aplaudir les
retallades en el Congrés i de pas insultar al vulgo que patim
l´amenaçadora espasa de Damocles dels divendres, quan cada Consell de
Ministres ens imposa més patiment i ens arruïna un poc més la vida.
Ho
tenim clar, este Govern està totalment deslegitimat. Es va presentar
amb un programa que ni ha fet ni pensa dur endavant. Tot el contrari, ha
decidit funcionar com una delegació institucional de Merkel i dels
mercats financers a Espanya, aplicant fil per randa totes les polítiques
neoconservadores que sols aprofiten per fer més rics als rics i
empobrir als més febles.
No s´albiren solucions; és més, per al
pròxim bienni la conjuntura econòmica pinta negra, igual de negres que
les mesures que Guindos i Montoro han anunciat amb la retallada de més
de 100.000 milions d´euros. Continuen negant que estem rescatats, però, a
hores d´ara, ja no s´ho creuen ni en sa casa.
Rajoy ha dit que no
pensa tocar les pensions, igual que deia que no anava a pujar l´IVA o no
anava a tocar el salari dels empleats públics. Els sona? El Pacte de
Toledo està damunt la taula i a partir de setembre la bola novament està
en joc i ja vorem en quina casella recau. Ara bé, en la dels
delinqüents fiscals que han defraudat hisenda segur que no, ni en les
sicav, ni en les reduccions en la compra de més armament, ni molt menys
en fer desaparèixer institucions anacròniques com les diputacions o
ministeris que no tenen cap funció.
El mandat de Rajoy i del PP ja
ha donat tot el que podia donar de si. Han demostrat que de gestors no
tenen res i que sols sabien viure de la bombolla immobiliària, del
servilisme institucional i de posar al capdavant d´entitats financeres a
expresidents autonòmics o exministres que ens han portat a la ruïna,
com Olivas o Rato.
Davant de situacions econòmiques extremes, cal un
canvi de model productiu, amb solucions totalment contràries a les que
s´estan prenent. El bipartidisme ens ha conduït a un carreró sense
eixida, on uns han creat l´especulació i uns altres se´n han aprofitat i
l´han seguit promocionant. Canviem de rumb, amb una nova perspectiva,
els ciutadans som la majoria i les lleis i les normes que ens han de
regir no podem deixar-les en mas d´un Govern que ni està legitimat ni
ens representa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada